NO VULL FER VAGA!
La vaga és un dret preconstitucional inicialment exclusiu dels treballadors. Una mesura de pressió que tenim la “classe obrera” per equilibrar la força de l’empresa a l’hora de prendre decisions que ens poden ser perjudicials. La vaga a nivell individual, no té gaire sentit ni efecte i és per això que ens hem d’agrupar per intentar que, qui pren decisions sobre les nostres vides i sobre les nostres famílies entri en una raó col·lectiva i no prioritzi els seus interessos per sobre dels de tots.
Fins aquí, qualsevol diria que això és cosa de dos…
Doncs en aquest país, no només no és així, sinó que hi ha uns tercers que, en nom dels mercats, trenquen l’intent d’equilibri i obren la porta a que l’actor més fort de la relació laboral pugui fer i desfer, sense que els resultats de la tasca que els treballadors han aconseguit en 35 anys de “democràcia” serveixin pràcticament per res.
Un cop hem mira’t enrera, ara toca mirar endavant.
La nova norma aprovada pel Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU), sense entrar en com es carreguen la feina feta, ens despulla davant l’empresa i ens converteix en una xifra anual que en el moment de repassar les comptes pot entrar en joc i el nostre lloc de treball serà la moneda de canvi. A l’empresa li soluciona les comptes anuals i a nosaltres ens destrossa la vida.
L’economia (ciència social que alguns economistes haurien de repassar) té una norma bàsica que expliquen a 1er de relacions laborals i tracta de fer circular els diners per generar riquesa. És clar, això si tenim una visió col·lectiva, si ho mirem individualment si no mous el diner també generes riquesa, però això és una potestat que només tenen un nombre molt reduït de persones a escala mundial i és el que està succeint.
Personalment, i encara que a molts els sorprengui crec que els sindicats comparteixen amb mi la mateixa reflexió, NO VULL FER VAGA!. Tant de bo no l’hagués de fer. Seria fantàstic que no poséssim els interessos d’una Europa dispersa i heterogènia per davant dels de les famílies (empresaris inclosos) del nostre país.
Imagineu a quins extrems han arribat les coses que, empreses que es plantegen reduir jornada amb la corresponent reducció salarial, estudien una aturada el 29 de març. Tot i no ser cap solució definitiva, a part de demostrar a PP i CiU que així no es fan les coses, a l’empresa els serveix d’estalvi. El sacrifici del treballador de perdre el salari de tres dies (pagues extraordinàries i la cotització a la Seguretat Social) s’està veient com una reducció de jornada en un còmput anual. Malauradament aquesta iniciativa no està molt escampada, però per mi, això és un model empresarial responsable.
Si tens empresa (micro, com la majoria) i no hi ha diners, no funcionarà.
Si tens feina i l’empresa no te comandes, et baixaran el salari, o t’acomiadaran i no funcionaràs.
Si estàs a l’atur i no es creen llocs de treball perquè no hi ha diners, o perquè els destinen a altres coses, no funcionaràs.
Si formes part d’un país que no té diners….no funcionarà.
Per tot això, si com les patronals, les associacions de comerciants i jo no vols fer vaga, el 29 surt al carrer amb els sindicats, que tampoc volen fer vaga, i crida-ho.
NO VOLEM FER VAGA….però ens hi obligueu!!!