Vull dir-hi la meva

En la transició del 2011 (que ja vaig declarar «annus horribilis» a twitter) i el 2012 del que ja només em queda anar amunt, he sofert alguns canvis. La conclusió inicial és que els canvis provocats són els que realment es fan en positiu, pel que puc considerar que iniciar el màster de dret socio-laboral a l’autònoma i començar a militar en el partit que tota la vida ha comptat amb el meu suport, ERC em portaran grans alegries.

En la meva post adolescència vaig treballar en una botiga en la que el seu cap em va dir una gran veritat. Era l’any 1998 quan el Sr. Benito Garcia Debora em va sentenciar amb una frase d’aquelles que deixen anar els empresaris i no se perquè en diuen lapidàries perquè a mi em va obrir els ulls. La cosa està en que, segons ell, creia que jo només feia bé allò que m’interessava i que en el món laboral això no podia ser. Per tant vaig decidir només dedicar-me, això sí amb incondicionalitat, només a allò que m’agradava, sigui el que sigui, i creieu-me que ho faig de conya.

Per tant, l’inici d’aquest blog no és una altra cosa que fer allò que m’agrada, dir la meva però això si…. En clau de Cesc

Benvinguts a la meva manera de veure les coses!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *