Agermanats anirem caminant…. Que no corrent (o com no mitificar la suma independentista)

D’un temps ençà a la xarxa social, un dels espais a on acostumo a prendre el pols de la opinió política, demana a crits la unió dels partits independentistes. És curiós com les persones ens fem nostres els clams populars fins al punt d’escoltar que la fantàstica afluència de persones que vam concórrer l’11 de Setembre feia aquesta petició…. i jo que no em vaig assabentar!!!
Tal i com jo veig els partits que inclouen la Independència al seu programa, i no algun eufemisme que pugui ser tergiversat a posteriori, només n’hi ha un que, sense entrar en els 80 anys que porta amb aquest punt al programa, adjunta els dos eixos en els que jo entenc que s’ha de situar un país, l’eix de l’autogovern i l’eix social. Queda clar que dins les dues forces majoritàries en l’independentisme, l’eix d’autogovern ha acabat, si més no assemblant-se. Però i l’eix social? La lectura interpretativa del clam de 1,5 milions de persones no pot legitimar que la balança s’inclini cap a un dels dos eixos. Si estem d’acord en això i tenim clar que l’únic punt comú és la llibertat del país, no comparteixo en absolut la pèrdua de drets socials per arribar a un intent d’emancipació, tenint en compte que qui te la paella pel mànec és qui tot just no te gaires valors socials.
Si no vaig errat, l’oligopoli que ERC dominava (en volum social) com a partit independentista, es va trencar perquè es deia que aquest partit no es dirigia cap a la llibertat de Catalunya, com a mínim, amb la celeritat amb la que es podria fer, fins al punt d’emular la nostra situació amb Kosovo. (Com a profund coneixedor del conflicte dels Balcans us asseguro que ningú desitjaria trobar-se en la situació kosovar). Doncs bé, ara que sembla que estem a les portes d’assolir la voluntat del poble, algú em pot dir si les urnes (indicador de voluntat democràtica) han cridat a files a aquests grups de la pressa?, o el que és millor, hem anat més de pressa, o més lents amb la creació d’aquests grups?.
És evident que com a demòcrata valoro positivament la discrepància i la creació de vies alternatives per assolir un objectiu, però un cop demostrat que aquestes vies, no només no són resolutives sinó que trenquen la cohesió i debiliten la voluntat popular, crec que la seva existència s’hauria de qüestionar, donat que hem arribat, com diria el MHP Pujol, al punt de no retorn i no han sabut copsar una identitat pròpia amb certa majoria.
Aquest anàlisi el faig en base al comentat inicialment sobre els eixos de creació d’estructures d’estat. En el cas dels independentistes:
Si ets partidari de polítiques de retallades, neoliberals i conservadores en les que els rics cada vegada son més rics i els pobres més pobres. Si per tenir dret a qüestions bàsiques com l’escola o la sanitat de qualitat creieu que s’ha de pagar més enllà dels impostos. Si els que sou treballadors per compte aliena us considereu un objecte que pot passar per una empresa, dedicar-hi mitja vida i quan no us necessitin o bé perquè sou vells o bé perquè n’hi ha un de millor i més econòmic enteneu que us acomiadin sense tenir en compte el temps que hi heu dedicat. Si enteneu que qualsevol servei públic, que resulta deficitari, en passar a mans privades esdevingui beneficiós i que no sigui culpa de la mala gestió sinó del fet que cal fer un copagament extra. Aquests podeu votar a CiU que sembla que ja ha sortit del armari…. encara que no ha tancat la porta.
Si, en canvi, creus que la Catalunya que vols pels teus fills ha de tenir una educació gratuïta i de qualitat, una sanitat de les millors de Europa sense que això sigui un sobre cost o un negoci per empreses privades que creuen que només es mereixen aquests beneficis qui se’ls pugui pagar. Si creus en una assistència social que acompanyi als més desfavorits a sortir-se’n i que pugui mantenir les necessitats bàsiques d’aquells més desafortunats. Que es treballi de manera activa per part de l’administració perquè les persones estiguin el mínim temps possible sense feina, en lloc de facilitar l’acomiadament amb l’excusa que això conservarà altres llocs de treball i que les condicions laborals et permetin tenir vida pròpia i que el temps que has dedicat al projecte d’un altre no s’esvaeixi de la nit al dia perquè ja no els ets útils. Si creus que la transparència del sistema financer és bàsica per no pagar justos per pecadors i que l’accés al crèdit i a l’habitatge han de ser raonables i a l’abast de tothom, penalitzant l’especulació i no convertir l’emancipació en un esclavatge econòmic. I a tot això, sense tenir en compte el teu lloc de procedència, ni el teu cognom, ni el teu estatus social, aleshores el teu vot seria per ERC.
A dia d’avui, i tenint en compte aquests dos eixos, sense mirar cap a la indiferència, amb respecte al dret a decidir, de ser o no ser dins d’Espanya de ICV-EUiA o cap a l’unionisme de PSC, PP o Ciudadanos. Jo no hi veig més camins i per això crec fermament que hem d’anar tots a una i que tots hem de sumar decantant-nos cap a un costat o cap a l’altre segons el model social que vulguem del nostre proper país lliure, que agermanats anirem caminant i que el teu vot ha de dibuixar el model social de Catalunya d’esquerres o neoliberal i que els llapis per fer aquest dibuix són CiU o ERC…. la resta o bé desdibuixa o bé esborra.
Aquesta és la opinió d’un humil català, de classe obrera, fill d’andalusos.