On vaig dir dic, dic Dídac (O com deixar als treballadors amb el cul a l’aire)

A llarg termini, deien. La reforma laboral tindrà efectes en la creació d’ocupació a llarg termini. Però el que no explicaven és a canvi de què.
En breu s’esgota la vigència d’un munt de convenis col·lectius que donaran pas a obrir el mercat de treball.
Els governs socialistes (PSOE – PSC) s’han entestat reforma rere reforma a precaritzar la contractació fins a convertir el treball temporal en la modalitat contractual més emprada per l’empresariat i alhora en un neguit pel futur de les famílies. Ara l’altra cara de la moneda espanyola fa valer aquella frase de “donde dije digo, digo Diego”.

L’Estatut dels Treballadors és una regulació de mínims que obria la porta als convenis col·lectius per aconseguir millores en les relacions laborals (salarials, horàries, de conciliació, de prevenció de riscos, etc.) Durant molts anys, aquestes negociacions s’han dut a terme gràcies a la lluita de molts obrers i obreres que sovint han perdut la feina i han posat en risc el seu futur perquè la resta puguem gaudir d’unes condicions dignes.
L’Estatut atorgava a aquests convenis, el que s’anomena “rang de llei”, és a dir, que sense ser una llei tramitada per la via ordinària tingués el mateix efecte i compliment davant la justícia. Per tal de no quedar desprotegits els convenis tenien una durada acordada per ambdues parts, treballadors i empresaris, i en manca d’un nou acord aquest últim quedava vigent per no deixar els treballadors amb el que se sol dir “el cul a l’aire”
Ara, l’altra cara de la moneda del govern de les espanyes ha decidit que els costos laborals d’aquest país són excessius i sense cap mena de mirament, una ministra de treball que no ha cotitzat en sa vida (i no perquè treballés en negre, sinó perquè no ha treballat mai) opta per carregar-se aquesta protecció, eliminant la continuïtat de la vigència del conveni anterior en cas de no acord en la nova negociació (jurídicament conegut com a ultraactivitat) cosa que ha afavorit que molts empresaris no hagin volgut ni negociar. Sí companys, ja podeu anar mirant la data de caducitat del vostre conveni, perquè perdrà el seu rang de llei i tornarem al principi, als anys 80, a la llei de mínims de l’ET, on el salari mínim és de 645,30€
Ah, i si no us agraden les noves condicions…. al carrer, que ara acomiadar és molt econòmic!
I encara hi ha gent que em pregunta perquè vull deixar de ser espanyol?